S'aproxima el dia 1 de novembre i, per tant, tot tipus de cel.lebracions, tant cristianes com paganes, relacionades amb els difunts. Estem parlant del Dia de Tots Sants i de Halloween. Tot tipus de comerços tenen engalanats els seus aparadors amb carabasses i calaveres. També i podrien posar un grapat de faves i naps, si conegueren la importància que aquests aliments van tenir a aquestes celebracions.
Personalment em crida l'atenció el caràcter funerari i, tal vegada, apot
ropaico de les faves, ja que des de que era petita la meua mare ha tingut el costum de posar a dalt dels armaris una beina de fava. Mai vaig entendre realment el perquè; semblava com si fós una espècie d'amulet. Ara veig que aquesta acció té molt a veure amb l'utilització que de les faves es feia a l'Antiguitat clàssica.
Aquests dies els meus alumni i la seua magistra realitzaran una sèrie de rituals en honor dels difunts a la manera en que es feia en Roma, seguint el que es feia a les festes anomenades Lemuria. Adaptarem el que ja fa temps ens varen comentar Charo i Amparo, sobre les Lemuria i les faves.
A aquestes festes, que es feien els dies 9, 11 i 13 de maig, es conjurava als morts, ja que es pensava que una vegada a l'any les ànimes dels seus avantpassats tornaven a les cases. Per això es feien una sèrie de ritus per tal d'allunyar-les. El cap de família llençava a les seues espatlles faves sense girarse perquè les ànimes les arreplegaren i partiren tranquil.les; abans s'havia rentat les mans i havia invocat als esperits.
Esperem realitzar bé els rituals per tal que els esperits queden contents. Ja us contarem que tal ha anat.
Des d'ací vull recordar als meus alumnes de quart que heu de portar el llençol, el cinturó i la fruita amb cara malèvola.
Valete!
