Les tabes podien utilitzar-se com si fosen daus, donant a cadascuna de les seues cares un valor determinat:
1. Ternio: la cara cóncava valia 3.
2. Quaternio: la cara convexa valia 4
3. Unio: la cara lateral més llisa valia 1.
4. Senio: la cara lateral terminada en una espècie de pic valia 6.
Per altra banda, el llançament de les tabes també podia tenir un caràcter màgic. Un oracle interpretava les possibles respostes de la tirada de les taves segons la puntuació obtinguda. La persona que volia conèixer el seu destí mitjançant la tirada de les tabes anava a un temple i després d'una oració i tal vegada una ofrena, llançava les cinc tabes a la vegada o una taba cinc vegades. Segons la puntuació obtinguda podia oferir diferents respostes.
Els alumnes de quart al principi semblaven un poc incréduls a l'hora de consultar l'oracle, però en conèixer algunes de les primers respostes, que per cert van ser molt encertades, es varen entusiarmar amb l'astralagomància.
Recordem algunes de les respostes que veritablement haurien de ser tingudes en compte pels interessats:
* La xarradora Debora preguntava si repetiria curs i l'oracle li va dir " xarrar en classe més del compte por tenir conseqüències funestes".
* Àlvaro també demanava com li aniria el curs i la resposta obtinguda va ser: " no es pot recollir allò que no s'ha sembrat. Has de treballar més"
Feu cas als oracles i a la vostra cara magistra!
